Qué saps dels micromasclismes?

Els micromasclismes són subtils manifestacions del masclisme. Apareixen en forma de pensament, creença o comportament. Limiten els drets i llibertats, situant generalment a les dones en una posició d’inferioritat o vulnerabilitat, afectant també a les persones LGTBI o que difereixen de l’estereotip de gènere normatiu patriarcal.

Es produeixen en nombrosos àmbits de la vida diària (àmbit laboral, familiar, educatiu, social, personal…). Alguns exemples de micromasclismes són els acudits o bromes masclistes u homofòbiques, l’assetjament de carrer, el diferent ús de l’espai públic (manspreading), el sexisme en el llenguatge, l’absència de corresponsabilitat, la publicitat sexista, algunes tradicions, l’actitud paternalista cap a una dona, considerar que el pensament masculí és superior al femení (mansplainning) i, en definitiva, qualsevol conducta que es produeixi diferent en funció que s’estigui actuant davant un home o una dona pel fet de ser-ho.

Puntualment, els micromasclismes no semblen nocius, encara que sí ho són. Exerceixen control i suposen una reducció de les oportunitats i llibertats de les persones. És molt difícil identificar-los perquè  en les societats més masclistes estan normalitzats i acceptats per gran part de la població.

D’altra banda, la seva gravetat varia i depèn de la freqüència e intensitat amb la qual es produeixen, sent en la relació de parella significativament més nocius. De fet, els micromasclismes són la base oculta de l’iceberg de la violència de gènere.

iceberg

Qui els causa?

Són reproduïts i perpetuats tant per homes com a dones. Moltes vegades apareixen com un impuls mental, a fi de autoposicionar-se en un rol de poder sobre la base dels estereotips de gènere. De fet, responen a idees tan interioritzades al llarg de la vida, a causa de l’educació i la socialització diferencial, que fins i tot aquelles persones que es declaren a favor de la igualtat poden generar-los o participar en ells. Per exemple, en determinats ambients, els homes solen assumir per norma una sèrie d’actituds que poden ser discriminatòries, com no responsabilitzar-se de les tasques domèstiques en donar per fet que una dona ho farà millor: “Fes-ho tu, que jo no sé”. En el cas de les dones, un micromasclisme freqüent en aquesta línia és assumir la responsabilitat de les tasques domèstiques donant per fet que l’home ho farà pitjor: “ja ho faig jo, que tu no saps”.

Totes aquestes pràctiques micromasclistes limiten el progrés social i humà, i estan directament relacionades amb l’escenari de situacions clarament injustes i discriminatòries, com “el sostre de vidre”, “el sòl enganxòs” o els problemes de conciliació lligats a l’absència de “corresponsabilitat”.

Per què són normalitzats i acceptats culturalment?

Com més instaurat està el masclisme en una societat, més difícil és identificar aquestes pràctiques micromasclistes. Es tracta de la materialització dels estereotips de gènere.

L’adquisició i perpetuació dels estereotips de gènere es produeix a causa de la construcció de la identitat pròpia a través de la socialització diferencial. La socialització és el nom que rep el procés d’integració en la societat. Quan una persona, durant el seu creixement maduratiu, es diferencia de la norma estereotipada, sol ser rebutjada o penalitzada per això. És així com les persones van aprenent què és acceptat socialment i què no ho és, de manera que integren un repertori de comportaments determinat. Es parla de “socialització diferencial” quan aquest procés d’integració és diferent en les dones i en els homes.

En realitat, l’adquisició de valors i comportaments socialment acceptats hauria de ser inherent a les persones, a l’ésser humà com a tal. Les qualitats són humanes: valentia, autonomia, fortalesa, assertivitat, amabilitat, emocionalitat… Les qualitats no són pròpies d’un sexe o un altre perquè no es neix amb elles, sinó que s’aprenen. No obstant això, en l’imaginari col·lectiu de la societat encara romanen algunes creences arcaiques respecte a l’estereotip femení (com ha de ser la dona) i l’estereotip masculí (com ha de ser l’home). De manera que, quan els nins i les nines desenvolupen qualitats que es consideren pròpies del seu estereotip de gènere, són reforçats/es socialment. Però quan tenen comportaments que difereixen de la norma de l’estereotip de gènere, reben critiques i aquests comportaments són penalitzats o castigats.

La creença de que “les pepes i les cuines de joguina són per a les nines” s’associa amb l’estereotip femení d’empatia, cura de les altres persones, amabilitat, dependència, innocència, docil·lidat, etc. La creença de que “els nins no ploren” s’associa al fet que segons l’estereotip masculí els homes han de ser valents, forts, autònoms, independents, poc emocionals, etc. Per tant la societat crea una relació entre el sexe de la persona (ser dona o ser home) i el gènere (conjunt de qualitats que es consideren femenines i/o masculines). I és així com aprens a respondre de forma en què la teva societat espera. Encara que per a tu no sigui la millor de les formes o la que realment volguessis.

socialización diferencial

A nivell social, si una dona sempre és tractada amb paternalisme, desconfiança en les seves aptituds, amb menyspreu, com un ser més feble i fràgil que requereix de protecció, les conseqüències sobre la seva persona poden ser una reducció de la seva autoestima i de les seves habilitats i una reducció del seu comportament (evitar fer certes coses per por de fracassar). A més, l’estereotip femení respon a l’acceptació de la pressió de ser complaent, emocional i sensible. Tot això s’uneix reforçant una situació injusta i permetent que es produeixin cap a ella aquestes conductes sense impunitat. A més d’això, el conjunt de qualitats que es consideren “femenines” són les que sitúen a la persona que les posseeix en una situació de vulnerabilitat social (com pots comprovar consultant la imatge anterior).

En el cas dels micromasclismes produïts en la relació de parella, les conseqüències són molt greus i les circumstàncies tenen particularitats que serán tractades en detall en aquest espai web.

És possible canviar aquesta situació masclista?

Les manifestacions masclistes violentes més fàcilment identificables s’han reduït en els últims anys a causa de canvis socials gràcies a la difusió de campanyes, l’apoderament de les dones, la major implicació dels homes i millors polítiques públiques. Per tant, els micromasclismes també poden reduir-se o erradicar-se si el sexisme en la societat s’elimina i es construeixen nous valors d’igualtat.

Al final, es tracta de conductes apreses que podem desaprendre, així com crear una forma d’educació més justa i igualitària per a les generacions futures.

 

“Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”

Rosa Luxemburgo (1903-1977)

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear