Micromasclismes utilitaris

Els micromasclismes reben aquest nom perquè són difícilment identificables com a pràctiques masclistes, no perquè siguin lleus. La seva gravetat està relacionada amb la freqüència d’aparició (quant més apareixen, més problemes).

micromasclismes

Imagen elaborada per Equinova

Es fa necessari saber que posseeixen diverses formes en funció dels objectius que es pretenen aconseguir amb ells (siguin conscients o inconscients).

Els micromasclismes es classifiquen de la següent manera:

Els micromasclismes utilitaris són els més comuns, molt presents en la vida quotidiana. Són maniobres interpersonals dels homes per evitar realitzar tasques que no són agradables o que consideren que “són pròpies de dones” o que “no són tan pròpies d’homes”. Aquests micromasclismes suposen que l’home no es responsabilitzi de les tasques domèstiques o s’aprofiti del rol cuidador de la dona (associat a l’estereotip de gènere femení). Tenen a veure amb la cura i el servei, amb l’espai domèstic.

Els micromasclismes utilitaris són realitzats per homes clarament masclistes i per homes que socialment es posicionen com a progressistes o que es manifesten públicament pels drets de les dones (“oblidant-se” a casa de les responsabilitats domèstiques sota criteris egoistes). Aquests micromasclismes també poden aparèixer com a forma de pensament d’algunes dones, ja que la base del masclisme radica en l’aprenentage de l’estereotip de gènere. En el context educatiu o familiar, també es freqüent observar que les nines o adolescentes tenen més obligacions domèstiques que els nins o adolescents, a causa de l’educació i socialització diferencial.

A la llarga, els micromasclismes s’accepten i normalitzen, perpetuant la situació injusta i de discriminació.

Vegem alguns exemples comuns:

“Què hi ha avui de dinar?” (donant per fet que ella ha de fer el dinar com si fos la seva responsabilitat, mentres ell pensa que està en posició d’exigir i demanar directament), “Portaràs als nins al metge?” (assumint que ella ha d’encarregar-se d’això, pensant injustament que és millor si ella perd el temps laboral i no ell), “Pentina a la nina, que jo no ho faig bé” (relació amb l’estereotip de gènere), “Quan acabi el que estic fent, fregaré” (el seu temps és més valuós que el d’ella), “Jo fang i tu rentes el bany, que ho fas millor” (pseudoimplicació, negociació injusta de les tasques domèstiques), “per què et molesten tant els plats bruts?” (manca de comprensió de la situació injusta de desequilibri), “amb això de rentar, les dones sou unes histèriques” (violència verbal cap a la dona utilitzant l’estereotip de gènere femení, culpabilització de la dona per evitar responsabilitats), “si t’has d’enfadar amb jo, ho rent!” (victimització pròpia i culpabilització de la dona) …

Encara que aquests micromasclismes no semblin greus, limiten l’autonomia de les dones i coarten les seves llibertats. A més, causen conseqüències emocionals i físiques molt greus a la llarga.

D’altra banda, el temps dedicat a les tasques domèstiques és un temps que les dones no poden invertir en altres àrees de les seves vides. Genera una situació injusta en la convivència i una gran càrrega física i emocional: desatenció de la pròpia cura personal, estrès, depressió, autoestima baixa, apatia, angoixa, problemes en la relació de convivència i amb altres persones…

Sin título

La gràfica d’aquesta imatge serveix per il·lustrar que existeix una discriminació: la bretxa salarial i la desigual càrrega domèstica entre dones i homes. En la realitat, la diferència és major del que s’il·lustra. Pots consultar les estadístiques anuals a la web de l’ Institut Nacional d’estadística.

 

La falta de corresponsabilitat (compartir les tasques domèstiques) provoca problemes de conciliació laboral en les dones. Són alguns exemples els conflictes laborals per reorganitzar horaris i poder fer-se carreg dels nins, nines, o persones dependents, limitacions contractuals a causa dels permisos per maternitat, dificultats per assumir responsabilitats de lideratge laboral a causa de la càrrega domèstica (sòl enganxós), etc.

En les relacions de violència de gènere, els micromasclismes utilitaris també tenen l’objectiu d’exercir control i dominació sobre les dones, el seu temps i les seves vides. S’utilitzen com una forma de retenir-les.

 

“Oprimits els homes, és una tragèdia. Oprimides les dones, és tradició”

Letty Cottin

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

2 pensaments sobre “Micromasclismes utilitaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s