Micromasclismes coercitius

Els micromasclismes reben aquest nom perquè són difícilment identificables com a pràctiques masclistes, no perquè siguin lleus. La seva gravetat està relacionada amb la freqüència d’aparició (quant més apareixen, més problemes).
És fa necessari saber que posseeixen diverses formes en funció dels objectius que és pretenen aconseguir amb ells (siguin conscients o inconscients).

Els micromasclismes és classifiquen de la següent manera:

Parlem de micromasclismes coercitius quan l’home usa la força (moral, psíquica, econòmica o de la pròpia personalitat i temperament) per intentar doblegar a la dona. Són pràctiques quotidianes molt subtils que formen part de la violència de gènere, dins de la relació de parella (Ley Medidas Protección Integral contra la violencia de Género)

lABERINT DE LA VIOLENCIA DE GÈNERE
Els micromasclismes coercitius són maniobres freqüentment poc perceptibles, per això se senten els efectes coaccionants quan ha passat un temps des de la seva aparició. A mesura que augmenta la informació sobre aquestes diferents formes de masclisme, és més fàcil aprendre a identificar-les i posar fi a les manipulacions i múltiples violències.

L’objectiu de l’agressor ambs els micromaclismes coercitius és limitar la llibertat de la víctima i despropiar-la de pensament, de temps o d’espai, restringint la seva capacitat de decisió.

Com? Mitjançant múltiples formes, més o menys invisibles:

  • Intimidació.
  • Control dels diners.
  • Ús expansiu-exclusiu de l’espai físic i el temps per a si.
  • Insistència abusiva.
  • Imposició d’intimitat i de les relacions sexuals.
  • Presa o abandó sobtats del comandament de la situació.
  • Apel·lació a la superioritat de la “lògica viril”.

És freqüent que la víctima se senti sense raó, sense capacitat de defensar les seves pròpies decisions. Totes aquestes pràctiques solen promoure inhibició, desconfiança en una mateixa i disminució de l’autoestima. Això genera més desbalanç de poder dins de la relació.

En aquest curtmetratge, realitzat per C.I.M.A (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales de España) es visibilitza una de les formes més freqüents de justificació i desculpabilització d’un micromasclisme coercitiu. En aquest cas, la maniobra de control és la intimidació mitjançant la força física cap a un objecte, i no directament cap a la víctima. En realitat, es tracta de violència directa, però ho anomenam micromasclisme perquè és difícil identificar-la com a tal, pel fet que l’agressió física es produeix cap a l’objecte i no cap a la víctima. És freqüent normalitzar aquest tipus de situació amb justificacions com “té una situació familiar complexa”, “estava molt alterat”, “és que té problemes per autocontrolar-se” o “ha estat culpa meva perquè he fet això malament”.

Les diferents formes de violència es relacionen entre si, obrint pas cap al fons del laberint. A més, hi ha una pressió emocional i social de la dona per tolerar aquestes agressions amb paciència i complaença, ja que un dels rols femenins imposats pel sistema heteropatriarcal és la comprensió i la cura de les persones estimades.

Aquest és un exemple de violència psicològica que pot despertar tot senyal d’alarma.

 

“ACCEPTAR UN PRIMER MALTRACTAMENT ÉS EL PRINCIPI D’UNA LLARGA HUMILIACIÓ”

PERSONA ANÒNIMA

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s