“Obrir la porta a una dona”

“Obrir la porta a una dona, en senyal de cavallerositat, és masclista?”

Afirmatiu.

En general, si tens dubtes sobre si un acte és masclista o no, pregunta’t si l’acte dirigit cap a un home, hauria estat diferent. Si hi ha diferències, és que estem davant un acte sexista.

La major part de les mostres de cavallerositat troben el seu origen en el pensament masclista i en la idea profunda de que les dones  són més febles i han de ser protegides o ajudades, fins i tot quan es tracta d’actes senzills com obrir una porta.

En resum, obrir la porta a una dona és masclista si:

  • Es realitza l’acte només cap a dones, fins i tot si tenen conservades al 100% les seves capacitats físiques i les mans desocupades.
  • No es realitza l’acte cap als homes.
  • No es realitza l’acte cap als homes, només cap als homes que són o que es creu (a causa d’estereotips) que són homosexuals.
  • Si l’acte no es realitza cap a homes i tampoc cap a dones d’altre procedència o posició social i/o econòmica, l’acte es masclista, racista i classista. 

Obrir la porta a una dona no és masclista si:

  • Es realitza aquest acte cap a totes les persones, per qüestions d’AMABILITAT i/o AJUDA REAL. Exemples:
    – Diverses persones es dirigeixen a sortir d’un establiment i una d’elles obre la porta perquè la resta passi.
    – Una persona va carregada de borses i se li obre la porta perquè pugui passar sense haver de deixar-les al terra.
    – Una persona amb mobilitat reduïda (a causa de l’edat o altres característiques físiques) mostra dificultats per obrir la porta.

No obrir la porta a un home és masclista si:

  • Se sol obrir la porta a les dones, però als homes no.
  • No es presta ajuda a l’home amb dificultats per obrir la porta, donant per fet que serà resolutiu en la situació.
  • Generalment no es realitza l’acte cap als homes, però sí cap als homes que són o que es creu (a causa d’estereotips) que són homosexuals. 

En alguns casos, obrir la porta a una altra persona és senyal d’amabilitat, educació i respecte. Hem de saber destriar quina és la motivació i significat de les nostres accions.

“Sóc masclista si he après que obrir la porta a una dona és el correcte i per això ho faig?”

Moltes vegades no es tracta clarament de ser o no ser. El masclisme gairebé podria mesurar-se com la temperatura amb un termòmetre. De fet, algunes pràctiques són molt subtils i responen a idees molt interioritzades o a pràctiques culturals que no ens hem qüestionat mai, fins i tot quan no ens considerem masclistes.

La major part de pràctiques masclistes són apreses i justificades per la tradició o en nom de “la normalitat” (en termes de freqüència). Però això no vol dir que siguin innòcues. Si volem una societat plenament igualitària, el nostre objectiu ha de ser qüestionar-nos aquest tipus de coses i aprendre a relacionar-nos de forma saludable.

 

“UNA DONA SENSE UN HOME ÉS COM UN PEIX SENSE BICILETA”

GLORIA STEINEM

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s