Cançons masclistes

Realment, la música no només ens transmet sensacions de benestar, de plaer auditiu o ens activa l’ànim. També pot determinar, influir o condicionar el comportament de qui l’escolta, especialment durant la infància i/o adolescència. A més, en formar part de la nostra cultura, la música té un paper molt important en la vida de cada persona.

El sexisme en la música no és exclusiu d’un sol gènere musical, així doncs ho trobem des del Rock and Roll fins al reggaeton, passant pel tango, el pop, el rap… En molts gèneres musicals podem trobar un origen discriminatori, o fins i tot, una forma de ballar-ho que pot ser sexista, com és el cas del “perreo” en el reggaeton. El “perreo” és una forma de ballar amb els cossos molt pegats, ball en que l’home pren una postura dominant i agressiva i la dona, un rol de submissió i satisfacció cap a l’home, amb caràcter sexual. No és el gènere musical el que determina el masclisme d’una cançó, sinó el contingut, la lletra, l’ imatge, l’actitut, la publicitat i comercialització…

miley-cyrus-robin-thicke-vmas

El sexisme en les cançons no és un fet nou, ja existia amb anterioritat. Durant els 80-90 adolescents d’Espanya i Balears cantaven cançons que feien referència a formes de violència de gènere explícites, com l’assassinat. Actualment, algunes cançons inciten a la violència de gènere en forma de “broma”, unes altres reprodueixen els estereotips, mites i fal·làcies de l’amor romàntic de forma menys evident.

Fins i tot trobem diferències en allò interpretat per homes o per dones, relacionat amb  els estereotips de gènere. En una immensa majoria de les cançons interpretades per homes, el seu vocabulari conté més càrrega sexual. En les cançons interpretades per dones, les relacions d’amor es narren com més doloroses i dependents.

El masclisme en la música no només es troba en les lletres. La imatge de les dones es caracteritza per la cosificació i sexualització, es a dir, es mostra a les dones com a objectes per a la possessió masculina. Mostrar a la dona com un objecte es situar-la en una posició de vulnerabilitat, d’inferioritat i de submissió.

Swalla-Jason-Derulo

El masclisme també ho trobem en la indústria musical en si, en la menor presència (i menor sou) de dones artistes (no perquè no hi hagi, sinó perquè, entre d’altres factors, troben més traves per part de productors/es i organitzadors/es d’esdeveniments o activitats musicals i/o artístiques en general).

Afortunadament, no tota la música és sexista. Depèn de les persones que consumeixen música aconseguir la seva retirada i el canvi a una música més igualitària, menys violenta i discriminatòria.

Aquest any 2018, la campanya “No i punt!” de Balears comparteix un llistat en la plataforma Spotify amb contingut musical més lliure de sexisme que el que comunment es reprodueix als espais d’oci de les illes.

I tu, reprodueixes masclisme?

“El dia que les cançons discriminatòries no existeixin, és que el masclisme està desapareixent”

PERSONA ANÒNIMA

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s