“El piropo” i la violència masclista

És una floreta masclista?
La floreta, “el piropo”, és una de les formes més freqüents d’assetjament al carrer i als espais privats.

L’assetjament sexual al carrer és tota pràctica amb connotació sexual, explícita o implícita, que ocorre en un espai públic o semipúblic i que prové d’un desconegut o d’un conegut amb el qual el vincle afectiu és petit. Els actes que es consideren assetjament es realitzen sense considerar si la persona assetjada vol rebre aquest acte, que pot prendre forma de paraules (“la floreta”) o d’acostaments, acorralaments, tocaments, persecucions, mirades…

Aquestes formes d’assetjament tenen l’efecte de causar malestar a la persona assetjada: ira, ràbia, por, inseguretat, fàstic, impotència, estrès… També poden modificar la conducta de la víctima: deixar d’anar per certs carrers o d’habitar certs espais per evitar l’assetjament, deixar de vestir-se amb cert tipus de roba per evitar les mirades obscenes i altres tipus d’assetjaments, etc.

Als espais públics, com es pot distingir un assetjament d’altres tipus d’interaccions entre estranys (com lligar)? La distinció està en la unidireccionalitat. En l’assetjament, qui exerceix la pràctica no sembla situar-se a l’ una amb qui la rep. És a dir, algú exerceix i algú rep, algú és “subjecte” (per exemple, home assetjador) i algú, “objecte” (per exemple, dona assetjada). Es reprodueixen els rols de gènere.

En observar els discursos més comuns entre els qui defensen la “floreta” i altres pràctiques d’aquest tipus, és possible identificar la següent interpretació (que suposa una forma de pensament masclista): “La floreta és una forma d’admiració cap a la bellesa femenina.”

L’ admiració cap a les dones ha d’anar molt més lluny de l’ apareça física.  Les dones són persones, independentment del sexe, no són objectes, ni obres d’art que admirar visualment i comentar després. A més, el contingut de les “floretes” pot ser explícitament violent.

Tot això significa que les floretes són desagradables per a totes les persones en tots els casos? En realitat, el mateix acte pot ser interpretat per la mateixa persona com a assetjament o no, depenent d’una llarga sèrie de continguts contextuals (qui ho realitza, en quina situació específica…), sent diferent l’efecte si la floreta és produïda per un desconegut en el transport públic (intimidant a la dona que ho rep) que si es produeix per la pròpia parella (entenent-se com a expressió d’afecte o apreciació). A més, un mateix acte o floreta pot ser interpretat diferent per diferents persones.

Per què ho considerem, en tots els casos, un micromasclisme? Perquè la floreta simbolitza el cos de la dona que ho rep com un objecte públic, que pot ser abordat i comentat (la qual cosa es veu iniciada i reforçada pels estereotips de gènere, com el peix que es mosega la cua).

Les floretes, clarament, formarien part de l’assetjament de carrer. Però també formen part d’altres tipus de violències produides cap a les dones en àmbits més privats, en forma de “micromasclisme“. És molt freqüent que les dones rebin comentaris sobre la seva aparença física en diferents contextos. Malgrat els comentaris siguin aparentment “positius”, limiten la llibertat de la persona que els rep. El seu efecte pot ser similar al d’un insult o una burla. I tant si la persona és desconeguda com a coneguda, la floreta transgreu l’espai físic i psicològic de la persona que ho rep, generant un efecte negatiu (conscient o inconscient).

Que les dones rebin missatges sobre el seu físic constantment té importants conseqüències sota la seva autoestima i la seva salut. Per exemple, quan una dona s’aprima, és freqüent que escolti comentaris com “t’has aprimat! estàs molt guapa així”. Amb aquestes “floretes”, s’estan reforçant creences que generen trastorns de la conducta alimentària o preocupacions excessives per el manteniment de la imatge corporal.

Per què ocorren? Perquè la comunicació és “espontània” i moltes vegades respon a pensament i creences automàtiques. Per tant, d‘eixar de cometre aquestes vulneracions dels drets de les dones necessàriament passa per una autocrítica i revisió dels propis esquemes. Tolerar aquest tipus de comportaments, dóna lloc al fet que es produeixin més i més agressives violències.

En un clima que rebutja l’assetjament, la probabilitat d’altres agressions és més baixa. 

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s