Micromasclismes de crisi

Els micromasclismes reben aquest nom perquè són difícilment identificables com a pràctiques masclistes, no perquè siguin lleus. La seva gravetat està relacionada amb la freqüència d’aparició (quant més apareixen, més problemes).
És fa necessari saber que posseeixen diverses formes en funció dels objectius que és pretenen aconseguir amb ells (siguin conscients o inconscients).

Els micromasclismes és classifiquen de la següent manera:

Els micromasclismes de crisi solen tenir lloc en moments de desequilibri o de perdua percebuda de poder de l’home en la relació. Moments com, per exemple, l’augment d’autonomia de la dona per canvis en la seva vida (laboral o personal) i de perdua de poder (econòmic, físic…) de l’home.

Els homes que realitzen aquests tipus de micromasclismes, es senten perjudicats i amenaçats perqué perceben “una superioritat” de la dona i utilitzen diferents estratègies amb el fi de tornar a l’ statu quo en que ells tenien el poder a la relació o no es sentien tan amenaçats, ni inferiors.  És comú la aparició d’aquests actes masclistes quan la dona es reafirma en la seva independència i llibertat, ja que l’ home sent temor de que ell quedi en un segon pla. Aquest sentiment i temor mai pot justificar les formes de coacció i violència que desencadena si no es fa una adequada gestió de les emocions.

Les diferents formes dels micromasclismes de crisi poden ser:

  • Donar llàstima: Són comportaments autolesius (accidents, augment d’addiccions, malalties…) o amenaces de suïcidi…  Pretenen  induir a la dona a pensar que sense ella, ell podria acabar molt malament. En definitiva, és un tipus de manipulació emocional, mitjançant la llàstima i la culpa.
  • Promeses i mèrits: després d’un acte negatiu, fa regals o diferents intents de re-seducció, promet ser un bon home, es torna atent, fa canvis superficials, sobretot enfront l’amenaça de separació. És realitzen modificacions puntuals que impliquen cedir posicions temporalment per conveniència. En definitiva, és un altre tipus de manipulació emocional, aquesta vegada, mitjançant la seducció.
  • Victimisme: L’home és declara víctima innocent dels canvis i “bogeries” de la dona, amb la finalitat d’intentar doblegar-la. Si ell decideix algun canvi ho viu com un sacrifici, esperant ser aplaudit i frustrant-se si no es així: “per a tu, res és suficient”.
  • Donar-se un temps: És una maniobra de poder, ja que obliga a la dóna a sotmetre’s als temps i desitjos de l’home. Aquest conserva el poder de decisió per triar el moment del canvi: “Ja parlarem!”, “Ja veurem!”.
  • Culpabilitzar a la dona dels seus problemes i desresponsabilitzar-se: “Sempre acabam discutint per culpa teva”.
  • Evitar les crítiques i la negociació davant el reclam de la dona que sol·licita actituds més igualitàries. S’acompanya de culpabilització cap al canvi femení.  “Es que treballes tant…”, “has canviat amb les teves amigues noves”. Negar-se a una teràpia psicològica també és una forma d’ evitació. “Per què he de canviar jo?”, “penses que estic boig?”.
  • Pseudo-recolçament cap a la dona: Suports que s’ enuncien sense anar acompanyats d’accions cooperatives reals. S’evita amb això l’oposició frontal directa, però no s’ajuda a la dona a repartir la seva càrrega domèstica o tenir més temps, de fet, es dona més càrrega per impedir el seu augment d’autonomia.
  • Hipercontrol: controlar el temps i les activitats de la dona en quan es percep que ella guanya independència i llibertat.
  • Desconnexió i distanciament: S’utilitzen diverses formes de resistència passiva:, com la falta de suport o col·laboració, la conducta a l’aguait (no pren la iniciativa, espera i després critica el que ella fa: “Jo l’ hagués fet millor”) i amenaces d’abandó o abandó real (refugiant-se en el treball o en una altra dóna “més comprensiva”).

Aquesta és una situación molt greu, és com una guerra freda, es transforma la parella en adversaris i s’ empobreix la relació, creant la situació propícia per a altres abusos i violències. Es tracta de manipulacions egoistes que no tenen en compte el benestar de la dona, en un intent per reclamar el propi benestar basat en la superiotitat. Això no és amor, ni admiració. És una reacció tòxica que genera conseqüències molt negatives en la dona que ho pateix.

“La violència no és només física. Hi ha violència quan usam una paraula denigrant, quan feim gestos que denigren a altra persona, quan obeïm perquè hi ha por. La violència és molt més subtil, molt més profunda”

Jiddu Krishnamurti

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

2 pensaments sobre “Micromasclismes de crisi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s