“Ets poc femenina”

Com hem vist ja en altres articles d’aquesta web, el masclisme es caracteritza per imposar a homes i a dones una sèrie de rols i actituds diferenciats. Aquests rols es basen en els estereotips de gènere. Des de nenes es diu a les dones i als homes com han de comportar-se i vestir-se. No obstant això, els temps van canviant i els estereotips comencen a desaparèixer encara que no tant com volguéssim… Quan les persones es comporten amb normes diferents de les establertes i estereotipades, solen ser criticades o rebutjades socialment (directa o indirectament). Per exemple, si un home es vesteix amb una falda en la societat actual, aquest rep dures crítiques. Però si una dona porta la mateixa falda, és acceptada. De la mateixa manera, si els homes es seuen amb les cames obertes, és lo normal. Però si les dones ho fan, reben comentaris com “ets molt masculina” amb un tó negatiu. Els comportaments són humans i la roba es tan sols roba (un producte, un objecte…), és a dir, no té sexe. Però els estereotips marquen aquestes diferències innecessàries.
Cada persona hauria de poder vestir-se i comportar-se com se senti més còmoda. Seguir l’estereotip pot limitar l’autonomia d’una persona a l’hora de definir-se en la tendència que li resulti a un/a mateix/a més apropiada. Però en ple segle XXI, encara ens trobem que aquelles dones que no segueixen les normes estereotipades del femení, són castigades socialment d’alguna forma.
La societat, a través de revistes, televisió, grups socials, etc., bombardeja a les dones amb missatges de repressió i pressió cap a una forma femenina de ser i demostrar-se determinada: el pèl ben pentinat, roba ajustada, talons alts, maquillatge (quan la situació sigui idònia i més o menys maquillatge en funció de l’ocasió), vestir amb les últimes tendències, portar vestimenta modesta en certes situacions i una altra roba més sexy en altres situacions, les ungles pintades i arreglades, ús de pendents, polseres, collarets i anells, diversitat de bosses per a cada ocasió, figura esvelta, pits talla 95, cintura de 60, musculatura tonificada, 0 arrugues, baix pes, depilació en totes les parts del cos des de l’inici de la pubertat (zona púbica, aixelles, cames, cuixes, engonals, bigot, celles,…), ús de sostenidor per obligació, llenceria sempre degudament conjuntada, sabates de taló, cames tancades i/o croades en asseure’s, menjar trossets petits d’aliments, i un llarg etcètera.
En el referit al físic i a l’expressió del femení, les dones que apareixen com a icones en els mitjans responen a un únic cànon de bellesa pel que es tendeix a l’homogeneïtzació de criteris i a establir unes normes rígides en quant a “el que se suposa que ha de ser femení”. Quan una dona vesteix amb robes amples, porta rastes, pèl rapat, o segueix alguna tendència que se separa d’aquesta norma de bellesa idealitzada i estètica femenina, freqüentment escolta comentaris punitius del tipus “ets molt poc femenina”, per què no et vesteixes com una noia?”, “així no trobaràs al·lot mai”… (aquesta última frase assumint que tenir parella és una missió vital per a les dones, en el cas que totes siguin heterosexuals). En les situacions en què aquestes dones “suposadament poc femenines” porten vestit, solen escoltar “qué maca estàs avui!” arribant a sentir-se incòmodes amb la situació. Altres vegades es qüestiona la seva sexualitat, “sembles una camionera”, “ets lesbiana?”, quan en realitat l’expressió de gènere no va lligada sempre a l’orientació sexual.

1534182113_653374_1534182326_noticia_normal
Actualment existeixen molts casos de trastorns de l’alimentació (anorèxia, bulímia i uns altres) causats per aquesta imposició. Motiu pel qual, apareixen més casos en dones que en homes, especialment en dones d’edat adolescent i jove.
Intentar seguir l’estereotip pot causar frustració, pèrdua de temps que podria ocupar-se en altres quefers o activitats, desinterès en altres aspectes de la vida, baix sentiment d’acceptació, baixa autoestima, sentiments de tristesa lligats al rebuig, pèrdues econòmiques (posat que el públic diana de la moda i certs productes estètics són les dones), sentiments d’empipament lligats a la no acceptació del seu propi criteri, sentiments de solitud en sentir-se diferent o “bitxo raro”, …
S’haurà aconseguit la igualtat real quan dones i homes puguin ser i expressar-se seguint els seus propis desitjos, criteri i comoditat, amb independència de seguir la norma estereotipada o no. És a dir, siguis home o dona, tant si et diferencies del teu gènere com si no, has de poder sentir-te lliure sense que ningú et prejutgi per això i resistint activament davant les crítiques, a fi de que la societat progressi en valors no sexistes.

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s