Les dones també saben usar eines i entendre els mapes.

Estudis de neuropsicologia, psicobiologia i altres branques han pretès, al llarg de la història, demostrar científicament la incapacitat femenina i masculina per a algunes tasques en concret. La veritat és que s’ha demostrat una certa habilitat major per a algunes accions determinades, de forma diferenciada en cada sexe. Per exemple, es diu que els homes gaudeixen d’una major orientació espacial, mentre que les dones posseeixen major intel·ligència emocional, però què va ser abans l’ou o la gallina? “¿Se nace o se hace?. 

El que sí s’ha pogut demostrar mitjançant el mètode científic és que el cervell és neuroplástic. Això vol dir que si entrenes molt una habilitat, l’activitat cerebral i el teixit cerebral destinat a això augmenten. De la mateixa manera que si abandones una activitat, l’habilitat per a això disminueix. Sempre estaràs a temps d’aprendre i de desaprende. En resum, el cervell s’automodifica a través de la pròpia conducta.

Si mai ensenyes a una nena a usar eines, i li fas creure que aquestes són coses d’homes, és més probable que mai o poques vegades dediqui el seu temps a activitats d’aquest tipus. I si no practiques alguna cosa, la capacitat mor perquè l’habilitat no es desenvolupa. Si a més, aquesta nena mai té l’oportunitat d’observar a altres dones usant eines (fins fa poc, ni tan sols en les revistes de bricolatge apareixien), és menys probable encara que per si sola li neixi la motivació d’aprendre a usar-les.

Si una persona té una especial habilitat per a la música, però mai aprèn a tocar el piano. És impossible que per si sola pugui tocar-ho per naturalesa biològica. 

Això vol dir que si s’han trobat diferències en les habilitats d’homes i dones és per les diferències purament comportamentals, que són apreses i estimulades per l’entorn (en edats més primàries) i per un/a mateix/a a mesura que es creix i desenvolupa la persona.

Si cada vegada que una dona tracta d’utilitzar una eina per reparar alguna cosa, penjar un quadre o muntar un moble, apareix “l’home de la casa”, “el company de treball”, o un altre ajudant masculí i diu “lleva, ja ho faig jo” i ella ho deixa, és poc probable que aprengui a fer-ho a la perfecció. És obvi que molts homes posseixin més habilitat per això que moltes dones simplement per una qúestió de freqüència d’ús, d’exposició a situacions. Té a veure amb una qüestió d’habilitat fisiològica o incapacitat femenina? No. Gens té a veure amb el sexe o els cromosomes. Està relacionat amb l’aprenentatge.

Els homes no saben empatizar ni entendre les emocions? Clar que saben si ho entrenen. Els estereotips de gènere modelen el repertori de rols d’homes i dones i limiten a tots dos en una sèrie d’activitats de la vida diària. És important reconèixer aquestes autoimposicions i limitacions per superar aquestes barreres de la diferència de gènere. De fet, aquest tipus de creences errònies i sexistes deriven en discriminació laboral cap a les dones en certs àmbits professionals.

Existeixen diferències biològiques entre homes i dones, des de la massa muscular fins a la segregació hormonal. Però és errat i un exemple de micromaclisme comú utilitzar un argument purament biològic per justificar una desigualtat que troba la seva base en els rols de gènere, apresos socialment en una societat masclista. 

Conclusió: les dones entenen els mapes tan bé com un home és capaç d’entendre una emoció.

 

Las mujeres también saben usar herramientas y leer mapas

Estudios de neuropsicología, psicobiología y otras ramas han pretendido, a lo largo de la historia, demostrar científicamente la incapacidad femenina y masculina para algunas tareas en concreto. Lo cierto es que se ha demostrado una cierta habilidad mayor para algunas acciones determinadas en ambos sexos, de forma diferenciada. Por ejemplo, se dice que los hombres gozan de una mayor orientación espacial, mientras que las mujeres poseen mayor inteligencia emocional ¿pero qué fue antes el huevo o la gallina? ¿Se nace o se hace?

Lo que sí se ha podido demostrar mediante el método científico es que el cerebro es neuroplástico. Esto quiere decir que si entrenas mucho una habilidad, la actividad cerebral y el tejido cerebral destinado a ello aumentan. Del mismo modo que si abandonas una actividad, la habilidad para ello disminuye. El cerebro no es estático. Siempre se está a tiempo de aprender y de desaprender. En resumen, el cerebro se automodifica a través de las conductas.

Si nunca enseñas a una niña a usar herramientas, y le haces creer que ésas, son cosas de hombres, es más probable que nunca o pocas veces se dedique, en su día a día, o a nivel laboral, a actividades de ese tipo. Y si no practicas algo, la capacidad muere porque la habilidad no se desarrolla. Si además, esa niña nunca tiene la oportunidad de observar a otras mujeres usando herramientas (hasta hace poco, ni siquiera en las revistas de bricolaje aparecían), es menos probable todavía que por sí sola le nazca la motivación de aprender a usarlas.

Si una persona tiene una especial habilidad para la música, pero nunca aprende a tocar el piano. Es imposible que por sí sola pueda tocarlo “por naturaleza biológica”.

Esto quiere decir que si se han encontrado diferencias en las habilidades de hombres y mujeres, es por las diferencias puramente comportamentales, que son aprendidas y estimuladas por el entorno (en edades más primarias) y por uno/a mismo/a a medida que se crece y desarrolla la persona.

Si cada vez que una mujer va a usar una herramienta para reparar algo, colgar un cuadro o montar un mueble, aparece “el hombre de la casa”, “el compañero de trabajo”, u otro ayudante masculino y dice “quita, ya lo hago yo” y ella deja de hacerlo, es poco probable que aprenda el dominio de esa tarea. Es obvio que muchos hombres lo sepan hacer antes que muchas mujeres simplemente por una cuestión de frecuencia, de exposición a la situación que lo requiere. ¿Tiene que ver con una cuestión de habilidad fisiológica o incapacidad femenina? No. Nada tiene que ver con el sexo o los cromosomas. Tiene que ver con el aprendizaje.

¿Los hombres no saben empatizar ni entender las emociones? Claro que saben si lo entrenan. Los estereotipos de género moldean el repertorio de roles de hombres y mujeres y limitan a ambos en una serie de actividades de la vida diaria. Es importante reconocer dichas autoimposiciones y limitaciones para superar esas barreras de la diferencia. De hecho, este tipo de creencias erróneas genera discriminación laboral hacia las mujeres en ciertos ámbitos profesionales.

Existen diferencias biológicas entre hombres y mujeres, desde la masa muscular hasta la segregación hormonal. Pero es errado y un ejemplo de micromachismo común utilizar un argumento puramente biológico para justificar una desigualdad que encuentra su base en los roles de género, aprendidos socialmente en el seno de una sociedad machista. 

Conclusión: las mujeres entienden los mapas tan bien como un hombre es capaz de entender una emoción.

 

Projecte finançat per la Direcció General Esports i Joventut del Govern Balear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s